UNITAT 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA
EL CLIMA:
LA VEGETACIÓ:
Els paisatges naturals són aquells paisatges que no han estat modificats per l'acció dels éssers humans.
Els boscos són un element molt important del paisatge natural. hi trobem una gran diversitat d'espècies vegetals.
Tipus: Oceànic, mediterrani, de coníferes i de la riba dels rius.
La preocupació per la degradació de la naturalese ha fet que es prenguen mesures de protecció dels espais naturals que hi ha a Espanya. La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres té com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament.
UNITAT 4: LA POBLACIÓ
- CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:
LA NATALITAT:
El
creixement de la població és alt quan el nombre de naixements és
molt superior al de defuncions. I és baix quan disminueix el nombre
de naixements.
Actualment,
el nombre mitjà de fills per dona és molt baix. Aquesta disminució
de la natalitat és deguda a factors propis d'una societat urbana i
industrial com la incorporació de la dona al treball remunerat o el
retard de l'edat de matrimoni i de la maternitat fins als 30 anys.
Els darrers
anys, la població torna a créixer en gran part per l'arribada de
població immigrant i per l'augment del nombre de naixements entre
les mares estrangeres.
LA
MORTALITAT:
La
mortalitat de la població espanyola va baixar al llarg del segle XX.
També és molt important la mortalitat infantil que actualment ha
disminuït per causes com la alimentació dels bebés.
LA
ESPERANÇA DE VIDA:
La esperança
de vida és la mitjana d'anys que pot arribar a viure una persona. La
disminució de la mortalitat infantil i l'augment del nombre d'anys
de vida de les persones han afavorit que la esperança de vida siga
cada vegada més gran.
La
disminució de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida han
generat un envelliment de la població
espanyola.
- EL NOMBRE D'HABITANTS:
EVOLUCIÓ DE LA
POBLACIÓ ESPANYOLA:
La població
espanyola va créixer notablement al llarg del segle XX. Entre l'any
1900 i el 1980 la població es va duplicar.
Però, a
partir del 1980 el creixement de la població es va detenir, com a
conseqüència, en part, de la disminució prolongada del nombre dels
naixements, mentre que el de defuncions es va mantenir com els anys
anteriors.
Des
del començament del segle XXI, s'ha anat produint un període de
creixement. Entre els anys 2000 i 2008 ha incrementat quasi 6 milions
de persones.
LA
IMMIGRACIÓ ESTRANGERA:
Espanya ha
estat tradicionalment un país d'emigrants. Però, el creixement de
l'economia espanyola ha fet possible que Espanya s'haja convertit en
un país receptor d'immigrants.
L'arribada
massiva d'immigrants durant els darrers anys és una de les causes
del creixement actual de la població espanyola.
Les
comunitats amb una concentració més alta d'immigrants són
comunitats amb un gran dinamisme econòmic i que necessiten mà
d'obra. La majoria dels immigrants troben ocupació en el sector de
serveis.
- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:
UN REPARTIMENT DESIGUAL
La població
espanyola està distribuïda de manera molt irregular sobre el
territori. La població espanyola es concentra principalment en:
- La franja litoral. En aquesta zona hi ha les províncies més poblades. Les zones prop del mar presenten les densitats més altes, i és on es troben les ciutats principals.
- La Comunitat de Madrid, capital d'Espanya.
Les zones
menys poblades corresponen a l'interior peninsular.
LA POBLACIÓ RURAL : Municipis de menys de 10.000 habitants
- Dispersa, quan viu en cases aïllades, petits llogarets o grups de cases.
- Concentrada, quan s'agrupa en pobles.
LA POBLACIÓ URBANA
Municipis de més de
10.000 habitants.
- LA POBLACIÓ ESPANYOLA I EL TREBALL:
POBLACIÓ
ACTIVA
Anomenem
població activa la que té una ocupació remunerada o que busca
faena. (els que treballen i els que estan en atur).
ELS
SECTORS D'ACTIVITAT
- Sector terciari: El turisme, el comerç i els serveis públics. És el que ocupa més població.
- Sector secundari: Indústria i Construcció.
- Sector primari: Agricultura i pesca.
POBLACIÓ
NO ACTIVA
Població de més de 16 anys que no poden treballar o que no fan una
activitat remunerada.
LA DONA
EN EL MÓN LABORAL:
Durant les darreres dècades s'ha produït un procés important
d'incorporació de la dona al treball remunerat fora de la llar.
Aquesta incorporació ha sigut progressiva i s'ha produït, en part,
pel canvi de mentalitat sobre el seu paper en la societat actual.
UNITAT 5: LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA
- EL SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA:
LA AGRICULTURA:
- Cultius de secà:
- Els cereals. Hi destaquen el blat i l'ordi, que ocupen grans extensions de Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Aragó.
- L'olivera. Ocupa grans àrees a Andalusia.
- La vinya. Predomina a Catalunya, Castella-La Manxa, la Comunitat Valenciana, Andalusia i la Rioja.
- Cultius de regadiu:
- Fruiters. Destaquen els cítrics, a la Comunitat Valenciana. La resta es troben al litoral mediterrani.
- Hortalisses. Es cultiven en tot l'espai agrícola. Hi destaquen les tomaques, els enciams i les cebes.
- Cereals. Hi destaquen la dacsa i l'arròs.
- Ecològica: Exclou del procés de producció l'ús de productes químics, com fertilitzants i pesticides; per protegir el medi ambient, mantenir la fertilitat del sòl i proporcionar aliments naturals.
LA RAMADERIA
- Sector porquí. És el que experimenta un creixement més gran. Elaboració de carn i d'embotits.
- El bestiar oví es cria en les zones de secà de l'interior peninsular i el boví es localitza al nord. Carn i llet.
- Animals de granja. Ous i carn.
LA PESCA:
- Pesca d'altura: en aigües llunyanes i utilitza grans vaixells factoria, que congelen el peix a alta mar. Lluç, aladró i abadejo.
- Pesca de litoral prop de la costa. Peix, marisc i crustacis.
- EL SECTOR SECUNDARI: MINERIA, PRODUCCIÓ D'ENERGIA, INDÚSTRIA I CONSTRUCCIÓ:
LA MINERIA:
- La producció de minerals metàl·lics: l'extracció d'or a Astúries, la de ferro i l'estany.
- Roques i minerals industrials: Guix i pedra natural.
LA PRODUCCIÓ D'ENERGIA:
- Fonts d'energia no renovable:
- Petroli: L'energia més utilitzada i se n'importa quasi la totalitat. El petroli es transforma en les refineries; Gas Natural, Carbó i Urani.
- Fonts d'energia renovable:
- L'aigua, l'energia solar i l'energia eòlica (Espanya és un dels principals països productors d'aquest tipus d'energia).
LA INDÚSTRIA:
- Transformació de matèries primeres en productes semielaborats: acer, ciment...
- Fabricació de béns d'equip, articles que serveixen per a produir-ne uns altres: maquinaria i eines.
- Fabricació de béns de consum: begudes, conserves, electrodomèstics...
La
localització de la indústria ha depés de factors com la proximitat
de les matèries primeres i de les fonts d'energia. Actualment,
depén
d'uns altres com la disponibilitat, la qualificació i el baix cost
de la mà d'obra, l'existència d'una bona xàrcia de comunicacions i
transports i la facilitat de l'accés a la informació i a la
innovació.
Les
zones amb major
concentració industrial són
Catalunya, el País Basc, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de
Madrid.
LA CONSTRUCCIÓ:
Comprén l'edificació
d'immobles i la realització d'obres públiques. Durant molts anys ha
estat un sector de gran importància i ha generat molts llocs de
treball. Però , a causa de la crisi econòmica, el valor que
aportava ha baixat molt.
- EL SECTOR TERCIARI: EL COMERÇ, EL TURISME I EL TRANSPORT:
EL COMERÇ:
- Comerç interior: És el que es realitza dins del propi país.
- Comerç exterior: És el que es fa amb uns altres països. Espanya manté relacions comercials amb la Unió Europea, els Estats Units i el Japó. Ven o exporta vehicles, maquinària, calçat, productes químics, fruites i hortalisses; i compra o importa maquinària, petroli, electrònica de consum i productes químics.
EL TURISME:
És una activitat econòmica
destacada a Espanya. La majoria de turistes són procedents del Regne
Unit, Alemanya, França i Itàlia. Els turistes que visiten Espanya
ho fan atrets per la gran diversitat del paisatge, pel clima, per la
riquesa cultural i arquitectònica i per uns preus assequibles en
comparació amb els d'altres destinacions.
A més del turisme estranger,
cada vegada és més important el turisme nacional, el que fem
els espanyols dins del propi país.
TRANSPORT:
- Transport Terrestre: El relleu accidentat de la Península ha condicionat les vies de comunicació terrestres.
- La xàrcia de carreteres: Actualment el transport per carretera és el més utilitzat. La nostra xàrcia de carreteres té estructura radial, amb centre a Madrid.
- La xàrcia ferroviària: La seua estructura és també radial. El futur del ferrocarril passa per les línies d'alta velocitat (AVE).
- Transport marítim: S'utilitza per al comerç exterior en llargues distàncies i per al trànsit de viatgers entre la Península i les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els ports espanyols principals són els d'Algesires, Barcelona, Bilbao, Tenerife, Cartagena, València i Tarragona.
- Transport aeri: És cada vegada més important, per això els grans aeroports amplien les seues instal·lacions.
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE:
El desenvolupament és
tot allò que l'ésser humà fa per millorar la seua qualitat de
vida.
El desenvolupament
sostenible és l'explotació racional dels recursos naturals que
permet satisfer les nostres necessitats i les de les generacions
futures sense destruir el medi natural. Per a evitar-ho, cal: Reduir
l'explotació dels recursos perquè la sobreexplotació no en
comporte l'esgotament, buscar alternatives al consum energètic amb
energies que es puguen renovar, i impulsar estils de vida més
respectuosos amb el medi i reciclar residus: paper, vidre...
UNITAT 6: L'ÈPOCA DELS DESCOBRIMENTS
El descobriment d'Amèrica, l'any 1492, assenyala l'inici de l'edat
Moderna, que arriba fins a la Revolució Francesa, l'any 1789.
Al començament d'aquest període, els Reis Catòlics, regnaven
en les corones de Castella i d'Aragó i van conquistar altres regnes
peninsulars.
L'ESPANYA
DE L'AUTORITAT REIAL:
Al començament de l'Edat Moderna, els monarques europeus van
anar imposant la seua autoritat sobre la noblesa feudal.
D'aquesta manera va sorgir un nou tipus de Monarquia, en la
qual el rei exercia el poder sobre tot el territori, la Monarquia
autoritària. Els Reis
Catòlics, Isabel
de Castella i Ferran d'Aragó,
van ser un model de monarques autoritaris. S'anomenaven reis catòlics
perquè van començar a difondre el catolicisme.
Van governar sobre tot els regnes peninsulars, llevat de
Portugal, i van imposar l'autoritat reial i la religió catòlica. La
cort era itinerant perquè els reis no tenien una residència fixa.
Al començament del Segle
XV, la Península Ibèrica estava dividida en quatre regnes
cristians: el Regne de Castella, la Corona d'Aragó, el
regne de Navarra i el Regne de Portugal.
Al sud, hi havia el regne musulmà de Granada.
El matrimoni d'Isabel
i Ferran, va comportar
la unió d'aquests dos regnes el 1479.
Posteriorment, Isabel i
Ferran van conquistar el regne de Granada.
(1492).
Més
endavant, van annexar-se les Illes Canàries, Melilla i
Orà, al nord d'Àfrica, i el
regne de Navarra
(1512), que
va conservar les seues pròpies institucions, lleis...)
ELS
GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS:
CAUSES DELS DESCOBRIMENTS:
En l'Edat Mitjana es creia que la Terra era plana, però, al final
del segle XV, van fer expedicions que van ampliar el món que es
coneixia. Molt reis, especialment els de Portugal i de Castella, van
finançar aquestes expedicions, motivades per diverses causes:
- Els avanços tècnics i científics per a millorar la navegació.
- El desig d'enriquir-se i de trobar or.
- La necessitat de trobar noves rutes marítimes i comercials per a arribar a l'Àsia.
Astrolabi
EL PROJECTE DE COLOM:
Els portuguesos van ser els primers navegants que van anar cap al
sud de l'oceà Atlàntic i van aconseguir arribar a l'Índia vorejant
la costa africana. (Com la ruta de Vasco de Gama).
Per això, Cristòfor
Colom va presentar un
al rei de Portugal un projecte, arribar a l'Índia i a les illes de
les Espècies travessant l'oceà atlàntic en lloc de seguir la ruta
cap al Sud vorejant la costa africana. Però, el rei de Portugal va
rebutjar aquest projecte.
Els Reis Catòlics
van ajudar a Colom i li van proporcionar una nau (la Santa
Maria) i dues caravel·les (la Pinta i la Niña),
i aliments, armes, i quasi un centenar de mariners.
EL
DESCOBRIMENT D'AMÈRICA:
COLOM VA ARRIBAR A UN MÓN NOU:
Les tres naus de Colom van partir del port de Palos (Huelva) el 3
d'agost del 1492 i després de dos mesos, van desembarcar al Carib.
Colom creia que havia arribat a l'Índia. El gener del 1493, Colom va
començar el retorn i arribà al Port de Palos pel març d'aquell
mateix any.
Va fer tres viatges a Amèrica, però va morir l'any 1506 sense
saber que havia descobert un nou continent.
El cartògraf italià Amerigo Vespucci va ser el primer que va
confirmar l'existència d'un nou continent. Quan un algre cartògraf
va dibuixar les noves terres als seus mapes, els va posar el nom
d'Amèrica en honor d'Amerigo Vespucci.
LA PRIMERA VOLTA AL MÓN:
En 1519, el navegant portugués Fernando de Magallanes, al
servei de Carles I, va emprendre la primera volta al món.
Partint d'Andalusia, va travessar l'oceà Atlàntic i va vorejar tota
la costa d'Amèrica del Sud fins a trobar, a la Patagonia, l'actual
estret de Magallanes.
Va continuar fins que va arribar a les Illes de les Espècies.
Magalllanes va morir a les Illes Filipines i Juan Sebastián
Elcano es va fer càrrec de la tornada a Espanya.
El viatge va durar tres anys i va demostrar que la Terra és
redona.
ELS
POBLES PRECOLOMBINS:
Pobles i cultures indígenes que hi havia a Amèrica abans que
Cristòfor Colom hi arribara. Els principals són: l'imperi Inca,
Asteca i Maia. Vivien agrupats en tribus i no coneixien els
metalls.
Vida
|
Politica
|
Religió
|
|
INCA
|
Vivien en l'altiplà del Perú i
eren agricultors.
L'aliment principal: Creïlles i
dacsa.
|
L'administració de l'imperi es
trobava en mans de l'emperador Inca (fill del sol).
|
Politeistes, creien en l'existència
de molts déus. Déus principals: Sol i Viracocha, creador de
l'univers.
|
ASTECA
|
Vivien en l'altiplà de Mèxic.
La majoria eren llauradors.
També eren artesans i ceramestes.
|
Estaven governats per un emperador.
|
Verenaven molts déus: el del sol,
de la guerra i de la pluja.
Van construir grans temples en els
quals els oferien sacrificis.
|
CONQUISTA
I COLONITZACIÓ D'AMÈRICA:
L'ARRIBADA DELS ESPANYOLS A AMÈRICA:
Els conquistadors espanyols eren poc nombrosos en comparació amb
els pobladors indígenes. Els factors que van facilitar la conquista
d'Amèrica van ser:
- La superioritat de l'armament.
- La influència de llegendes antigues: Creien que els espanyols eren enviats dels déus i que era inútil que s'hi resistiren.
Dues expedicions espanyoles van conquistar fàcilment els grans
imperis precolombins: la que comandava Hernán Cortés va
sotmetre l'imperi Asteca i la de Francisco Pizarro, l'imperi
Inca.
L'ORGANITZACIÓ DE L'AMÈRICA COLONIAL:
Els colonitzadors espanyols van imposar als pobles precolombins
l'idioma Castellà i la religió Cristiana.
Van conquerir moltes ciutats, comunicades per mitjà de camins i
calçades reials.
Entre Espanya i Amèrica es desenvolupà un comerç marítim.
- Espanya exportava a Amèrica productes agrícoles, animals, teixits, armes i ferramentes de cultiu.
- Espanya s'importaven minerals, sucre i altres productes agrícoles.
La ciutat colonial té una estructura reticular, amb carrers que es
tallen en perpendicular. Edificis: Plaça Major, l'ajuntament, el
palau del virrei, la catedral, els palaus colonials i la muralla.
EL
RENAIXEMENT:
L influència de l'església va començar a disminuir i l'ésser humà
es va convertir en el centre de l'univers. Els científics van
començar a observar la naturalesa i a fer servir la raó com a
mètode per a comprendre el món que els envoltava.
El Renaixement és un estil artístic que va sorgir a partir del
segle XV a Itàlia. Representaven un ideal de bellesa de l'ésser
humà. Van establir unes normes (cànons) de l'harmonia i de la
proporció de les formes.
Arquitectes:
Brunelleschi.
Utilitzaven els elements clàsics (arcs i columnes) i coronaven els
edificis amb una gran cúpula.
Pintors:
Sandro
Boticelli, Leonardo da Vinci o Miquel Àngel. Formes mitològiques,
personatges i ambients de l'època.
Escultors:
Van
reproduir el cos humà, exaltant l'harmonia i la bellesa de les
proporcions.
UNITAT 7: L'ÈPOCA DELS HABSBURG
EL
PODER DELS HABSBURG
Durant el segle XVI, el nét dels Reis Catòlics, Carles I, va
ser el primer monarca de la dinastia dels Habsburg. Va rebre una
herència formada pels regnes hispànics, l'imperi americà i
diversos territoris europeus.
Carles I va ser elegit emperador d'Alemanya amb el nom de Carles V, i
va dedicar una bona part del seu regnat a solucionar els conflictes
europeus.
La dinastia dels Habsburg és coneguda com a casa d'Àustria.
Quan es va morir Carles I, l'Imperi va quedar dividit. Son fill Felip
I va heredat tots els seus regnes llevat d'Àustria i l'imperi
Alemany. A més, va annexar Portugal.
Va ser un gran defensor del catolicisme.
Un dels seus èxits més grans va ser la Batalla de Lepanto,
que va detenir el progrés turc al mediterrani.
Felipe II va formar l'exèrcit més potent i amb més recursos
d'Europa, que tenia com a unitat bàsica el terç.
La cort es fa fixar a Madrid.
LA
DECADÈNCIA DE L'IMPERI:
Durant el segle XVII, els regnes hispànics es van enfonsar en una
crisi:
- Les fams, les epidèmies i les guerres; van comportar un descens de la població.
- Va disminuir la quantitat d'or i de plata que arribava d'Amèrica. Va empobrir la població.
- L'exportació de llana es va reduir.
- Els llauradors van emigrar cap a Amèrica.
Els Reis Felip III, Felip IV i Carles II, que van regnat durant el
segle XVII, no van poder evitar la crisi econòmica, i van començar
un període de llarga decadència.
Els darrers Habsburg van delegar moltes de les seues funcions en els
validos, persones de confiança del rei.
En temps de Felip III i Felip IV, espanya participà en la Guerra
dels Trenta Anys que va enfrontar diversos països europeus.
Els exèrcits d'Espanya i d'Àustria, després d'unes quantes
victòries, van ser derrotats.
El conflicte s'acabà amb la Pau de Westbàlia, que va
comportar la fi de l'hegemonia espanyola a Europa.
La guerra va produir l'empobriment del País.
Amb la mort de Carles II, sense descendència, va generar un greu
conflicte successori.
LES
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA:
Durant l'Edat Moderna, l'agricultura segueix sent la font de
riquesa principal. Llauradors que treballaven la terra que pertanyia
als nobles o bé a l'església.
Es continuava utilitzant la tècnica del guaret:
- Primer any: Dues parcel·les sense cultivar perquè el sòl es recuperara.
- Segon any: Es cultivaven les dues parcel·les del guaret del primer any i es deixaven reposar les altres.
A Castella, una gran part de les terres es dedicaven a la ramaderia
transhumant, per a produïr llana.
L'ARTESANIA I EL COMERÇ:
L'elaboració de productes la feien els artesans que treballaven en
petits tallers i s'agrupaven en gremis.
La producció artesana es va expandir gràcies als productes
que s'exportaven a Amèrica i a la construcció naval.
El port de Sevilla va monopolitzar el comerç americà. El
comerç interior, en canvi, era escàs.
LA
SOCIETAT ESTAMENTAL:
Un Estament era un grup social al qual es pertanyia per
naixement.
La societat estava dividida en dos grans grups: Els privilegiats i
els no privilegiats.
PRIVILEGIATS: La
noblesa i el clero.
La noblesa tenia grans extensions de terra i vivia de les rendes.
Residia en castells, en mansions o en la cort.
En el clero, els alts càrrecs eclesiàstics vivien com la noblesa.
Els fares, les monges i els sacerdots portaven una vida més humil.
- No pagaven impostos
- Podien portar armes
- eren jutjats per tribunals i per lleis diferents.
NO PRIVILEGIATS: La major part de la població: els llauradors i
els habitants de les ciutats.
En el camp, alguns llauradors eren propietaris de les seues terres,
però la majoria treballava per als grans propietaris i vivia en la
pobresa.
En
la ciutat, habitaven els Burguesos,
que es diferenciaven per la riquesa que tenien.
També hi havia un gran nombre de persones amb un nivell de vida molt
baix: criats, pícaros...
- Tots vivien del seu treball
- Pagaven impostos
- No podien accedir a càrrecs importants ni portar armes
EL
SIGLO DE ORO:
Durant el segle XVII la literatura i l'art va
tenir a Espanya una etapa de gran esplendor. Va coincidir amb el
moment més brillant de l'estil Barroc,
“El Siglo de Oro”.
- Pintura: Temes religiosos, retrats... El pintor més important va ser Diego Velázquez. Gran retratista i creador d'escenes quotidianes. Destaquen Las Meninas...
- Literatura: Destaca la novel·la El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Miquel de Cervantes.
- Arquitectura: Temes religiosos. Caracteritzat per la grandiositat i per l'abundància d'ornaments a les façanes i als interiors.
- Escultura: Imatges religioses de gran efecte dramàtic.
UNITAT
8: L'ÈPOCA DEL LEBERALISME I DE LA INDUSTRIALITZACIÓSEGLES
XVIII i XIX
L'Edat
Contemporània comença amb la Revolució Francesa, l'any 1789.
Al final del segle XVIII, la il·lustració va portar al
liberalisme , el poder no és absolut i una Constitució
estableix els drets del ciutadans. Al llarg del segle XIX es va
produir d'industrialització.
Es
van consolidar dues classes socials: la burgesia industrial i els
obrers.
L'ÈPOCA
DE L'ABSOLUTISME:
Al
segle XVII els monarques europeus eren absoluts (concentren
tot el poder en el monarca) : governaven, cobraven impostos, dirigien
la política, feien les lleis i eren jutges.
Carles
II mor sense descendència i s'origina un conflicte (Guerra de
Successió). Finalment, Felip V (de la dinastia dels
Borbó) és reconegut com a rei d'Espanya i la seua forma de
govern era absolutista.
Va
prohibir la llengua, les lleis i les institucions pròpies de la
Corona d'Aragó ( d'Aragó, Catalunya, València i les Balears), que
s'havien oposat al seu regnat, i li va mantenir al País Basc i
Navarra que li havien donat suport.
El
territori espanyol es va dividir en províncies, cadascuna de
les quals era governada per un capità general, nomenat pel
rei.
A
la segona meitat del segle XVIII va regnar el monarca Carles III, que
es va preocupar per la modernització i per l'argument de la riquesa
del país. Per això, va fomentar el desenvolupament de
l'agricultura, la indústria i el comerç.
LA
IL·LUSTRACIÓ I EL LIBERALISME:
Per
altra banda, es va produir un canvi important de les idees
filosòfiques, econòmiques i polítiques anomenat Il·lustració.
Els
il·lustrats defensaven la llibertat individual i consideraven que
totes les persones neixen iguals i tenen els mateixos drets. Van
proposar una nova forma de govern que va encaminar-se cap al
liberalisme, al segle XIX, basat en:
• La
sobirania nacional, on els ciutadans tenen dret a elegir els
seus representants per mitjà del vot (eleccions).
• La
Constitució, una llei que reconeix els drets i les llibertats
dels ciutadans i limita el poder del rei.
• La
divisió de poders, amb el legislatiu (s’elaboren les
lleis), l'executiu (porta a terme aquestes lleis) i el judicial (
jutja segons les lleis).
L'any
1789 va esclatar a França una revolució que va acabar amb
l'absolutisme i va ajudar a difondre el liberalisme arreu d'Europa.
Va ser la Revolució Francesa.
LA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
El
gran desenvolupament de l'agricultura i de la indústria que es va
produir entre els segles XVIII i XIX és conegut com a revolució
agrícola i industrial. (Comença en Inglaterra)
Un
dels canvis fonamentals va ser l'eliminació del guaret i l'ús
de la rotació de cultius amb plantes farratgeres i la
introducció de nous cultius arribats d'Amèrica: la dacsa i
la creïlla.
La
invenció de màquines noves que feien servir el vapor, i
l'aparició de grans fàbriques van comportar l'augment de la
producció i el descens dels preus dels productes.
La
màquina de vapor també es va aplicar als transports: el ferrocarril
i el vaixell de vapor .Per moure les màquines i els mitjans de
transport es va fer servir com a combustible el carbó. Durant la
segona meitat del segle XIX es va trobar una altra font d'energia més
neta i barata: l'electricitat.
CAPITALISME
I BURGESIA INDUSTRIALI
Els
capitalistes
eren les persones que disposaven de diners (capital) per construir
una fàbrica, comprar maquinària o adquirir matèries primeres.
Aquest sistema econòmic és anomenat capitalisme.
El
capitalisme es basa en la propietat
privada
( cada capitalista és l’amo dels seus diners i béns i els pot fer
servir com vulgui sense que l’Estat intervingui). L’'objectiu
principal que té és la consecució del màxim benefici en les
empreses.
En
la nova societat industrial i capitalista van agafar una gran
importància dues classes socials: la
burgesia industrial i els obrers.
La
burgesia
industrial era
formada per totes aquelles persones que tenien els diners suficients
per invertir en la creació de noves indústries, en els mitjans de
transport o en les activitats comercials.
Els
obrers
eren les persones que treballaven a les fàbriques a canvi d'un
salari. Tenien unes condicions laborals molt precàries. Els obrers
tenien salaris molt baixos i deixaven de percebre'ls si estaven
malalts. Per poder mantenir la família, les dones i els infants ( a
partir dels 10 anys) també treballaven a les fàbriques, per un
salari molt inferior al dels homes. La majoria dels obrers es van
instal·lar en barris obrers que no tenien electricitat ni aigua
corrent ni clavegueram.
L'alimentació
dels obrers resultava escassa. Com a conseqüència d'això, les
malalties eren freqüents i causaven una mortalitat molt alta entre
els obrers.
Per
millorar les condicions de treball i de vida, els obrers van crear
sindicats
(organitzacions obreres que reclamaven augments de salari, la
disminució de les hores de treball, la reglamentació del treball
infantil i altres millores socials).
LA
CIUTAT INDUSTRIAL:
L'augment
de la producció agrícola va permetre que hi hagués una alimentació
millor de la població. D'aquesta manera, va disminuir la mortalitat
i la població europea va créixer notablement.
L'augment
demogràfic va significar l'aparició de mà d'obra abundant per
a la indústria i va permetre una demanda més gran de tota
mena de productes.
A
més, la mecanització de les tasques agrícoles va fer que
molts llauradors es quedessin sense feina i emigressin a les ciutats
per treballar en les noves indústries (èxode rural).
Degut
a la quantitat de gent que va arribar, les ciutats van créixer molt
i van haver de crear-se nous barris (eixamples), on els burgesos es
va traslladar.
Als
afores de les ciutats s'hi van construir suburbis industrials,
on se situaven les fàbriques i on s'edificaven habitatges per als
obrers que arribaven a les ciutats cercant treball.
L'ESPANYA
DEL SEGLE XIX:
El
primer intent d'implantar a Espanya un sistema polític liberal es va
produir durant la Guerra de la Independència contra la
invasió de les tropes de Napoleó Bonaparte.
A
la ciutat de Cadis es van reunir unes Corts elegides pels espanyols,
que van votar la primera Constitució espanyola el 1812.
Però
el regnat de Ferran VII (1814-1833) va significar la tornada de
l'absolutisme i l'abolició de les Corts i de la Constitució.
Durant
el regnat d'Isabel II, Espanya es va convertir definitivament en una
monarquia parlamentària. La Constitució del 1837 va establir la
sobirania nacional, la divisió de poders i els drets individuals
dels ciutadans.
La
democratització del sistema polític espanyol va fer un pas endavant
i es va establir per primera vegada el sufragi universal masculí
i es proclamà la Primera República.
A
l'últim quart del segle XIX, la restauració de la monarquia en la
persona d'Alfons XII va inaugurar una nova etapa de monarquia
parlamentària i constitucional.
L'ART
DEL SEGLE XIX
El
pintor aragonès Francisco de Goya és una de les
màximes figures de la pintura espanyola. Era retratista
aristocràtic.
En
aquesta època, moltes escultures van adquirir un caràcter
públic i els carrers, les places i els jardins de les ciutats
s'ompliren d'obres.
Durant
el segle XIX es va imposar l'arquitectura del ferro. El ferro
simbolitzava la nova era industrial i el seu ús en fàbriques,
estacions i mercats va permetre que els edificis assolissin una
altura i una lluminositat fins aleshores desconegudes. La Torre
Eiffel, a París, n'és la construcció més emblemàtica.
