UNITAT 14: ESTRUCTURES I MÀQUINES
1. EL CORRENT ELÈCTRIC
Els objectes que es carreguen
elèctricament tenen CÀRREGA ELÈCTRICA i pots sentir els efectes.
Hi ha objectes que S’ELECTRITZEN fregant-los, és a dir,
adquireixen càrrega elèctrica.
El CORRENT ELÈCTRIC és el moviment de les càrregues elèctriques a través dels materials. Per això, necessitem l’energia que produeix un GENERADOR (pila).
Hi ha generadors més potents, anomenats ALTERNADORS.
Els materials que deixen passar el corrent elèctric reben el nom de CONDUCTORS ELÈCTRICS.
Els materials que NO deixen passar el corrent reben el nom D'AÏLLANTS ELÈCTRICS.
Un CIRCUIT ELÈCTRIC és un conjunt d'elements que permet generar, distribuir i aprofitar el corrent elèctric. Parts: Generador elèctric, fils conductors, interruptor i bombeta.
El CORRENT ELÈCTRIC és el moviment de les càrregues elèctriques a través dels materials. Per això, necessitem l’energia que produeix un GENERADOR (pila).
Hi ha generadors més potents, anomenats ALTERNADORS.
Els materials que deixen passar el corrent elèctric reben el nom de CONDUCTORS ELÈCTRICS.
Els materials que NO deixen passar el corrent reben el nom D'AÏLLANTS ELÈCTRICS.
Un CIRCUIT ELÈCTRIC és un conjunt d'elements que permet generar, distribuir i aprofitar el corrent elèctric. Parts: Generador elèctric, fils conductors, interruptor i bombeta.
Els
RECEPTORS ELÈCTRICS són els aparells que aprofiten el corrent
elèctric per a fer tasques diverses en les quals es transforma
l'energia elèctrica en altres tipus d'energia (Frigorífic).
2. EL MAGNETISME. GENERADORS I MOTORS ELÈCTRICS.
El MAGNETISME és la propietat que tenen alguns materials d'atraure
el ferro. D'aquestes materials en diem IMANTS. Els
extremes dels imants: POL NORD (N), POL SUD (S). Els pols iguals es
repel·leixen i els pols oposats s'atrauren.
IMANTS NATURALS: Materials que trobem a la naturalesa amb propietats magnètiques. (Magnetita, mescla d'òxids de ferro).
IMANTS NATURALS: Materials que trobem a la naturalesa amb propietats magnètiques. (Magnetita, mescla d'òxids de ferro).
Magnetita
IMANTS ARTIFICIALS: En posar-se en contacte amb imants naturals, queden imantats. (ferro, acer).
El GENERADOR ELÈCTRIC transforma una forma d'energia en energia
elèctrica.
ALTERNADOR: Transforma energia mecànica en energia elèctrica.
MOTOR ELÈCTRIC: Màquina que transforma l'energia elèctrica en
energia mecànica.
3. MÀQUINES SIMPLES I COMPOSTES
Les màquines són conjunts de peces connectades entre si que
funcionen manualment o amb motor i que ens estalvien temps i esforç
en les faenes en què les utilitzem.
Les màquines SIMPLES estan formades per la PALANCA, barra rígida
que descansa sobre un punt, al voltant de la qual gira.
Elements:
- RESISTÈNCIA (R): Càrrega que volem moure.
- POTÈNCIA (P): La força que fem per moure la càrrega.
- PUNT DE SUPORT (PS): El lloc on descansa la barra.
Tipus:
- DE PRIMER GÈNERE: El PS es troba entre la P i la R.
- DE SEGON GÈNERE: La R es troba entre el PS i la P.
- DE TERCER GÈNERE: La P es troba entre el PS i la R.
Les màquines COMPOSTES estan compostes per moltes peces. Parts:
- ELEMENTS FIXOS: Fan de suport.
- ELEMENS MÒBILS: Giren o es desplacen.
- ELEMENTS MOTORS: Subministren energia.
- CIRCUITS D'ALIMENTACIÓ I DE CONTROL.
4. LES FERRAMENTES I LES MÀQUINES
Una FERRAMENTA és un instrument que es fa anar amb les mans i que
permet fer un treball d'una manera més fàcil.
- MANUALS: S'aguanten i es fan anar amb les mans.
- MECÀNIQUES: Ferramentes amb motor (elèctric o de gasolina).
Tipus segon el seu ús:
- MÀQUINES MÒBILS: Per a transportar persones o coses.
- MÀQUINES PER AL TREBALL: S'utilitzen en la transformació o la conformació de materials i d'objectes.
- APARELLS DE MESURAMENT, D'OBSERVACIÓ I DE CONTROL: rellotges...
- APARELLS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ
5. CONSTRUCCIÓ D'ESTRUCTURES
La ESTRUCTURA D'UNA CONSTRUCCÓ serveix per a resistir les forces o
càrregues dels materials produïts per l'ús de totes les
construccions. És L'ARMADURA que suporta les càrregues.
L'estructura ha de ser:
- ESTABLE, per evitar que les forces tomben l'estructura
- RESISTENT, per impedir que es trenque.
L'ESTRUCTURA RETICULADA està formada per:
- PILARS: Suports verticals on descansen els fonaments.
- BIGUETES: Base de terra de cada pis. Descansen damunt de les BIGUES, i aquestes damunt dels pilars.
- Els pilars descansen damunt dels FONAMENTS, que són la base del edifici.
ESTRUCTURA TRIANGULAR: Construïda
per una malla plana o corbada de BARRES que s'uneixen formant un
triangle.
UNITAT 15: LA LLUM I EL SO
1. LA LLUM:
La LLUM és una forma d'energia que emeten els cossos lluminosos i
percebem per mitjà del sentit de la vista. Gràcies a la llum
distingim la forma, la grandària i el color dels objectes.
La llum es produeix en les FONTS DE LLUM. N'hi ha dos tipus; NATURALS i ARTIFICIALS.
La llum es propaga EN LÍNIA RECTA des de les fonts de llum als
objectes.
Segons com es comporten al pas de la llum, els materials poden ser:
- TRANSPARENTS: Deixen passar la llum en la seua totalitat.
- TRANSLÚCIDS: Deixen passar la llum, però a través seu els objectes no es veuen nítids.
- OPACS: Impedeixin totalment el pas de la llum.
Eclipsis de Sol i Lluna
Un eclipsi solar consisteix en l'enfosquiment total o parcial del Sol que s'observa des d'un planeta pel pas d'un satèl·lit, com per exemple el pas de la Lluna entre el Sol i la Terra. Un eclipsi de Sol només és visible en una estreta franja de la superfície de la Terra. Quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra, projecta ombra en una determinada part de la superfície terrestre, i un determinat punt de la Terra pot estar immers en el con d'ombra o en el con de penombra.
Eclipsi solar (quan la lluna se situa entre el Sol i la Terra)
Un eclipsi lunar consisteix en el pas d'un satèl·lit planetari, com la Lluna, per l'ombra projectada pel planeta, de forma que la il·luminació directa del satèl·lit per part del Sol s'interromp. Tenen lloc únicament prop de la fase de lluna plena, i poden ser observats des d'àmplies zones de la superfície terrestre, particularment de tot l'hemisferi que no és il·luminat pel sol, sempre que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó.
Eclipsi lunar (quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna)
2. LA REFLEXIÓ I LA REFRACCIÓ DE LA LLUM:
LA REFLEXIÓ DE LA LLUM es produeix quan aquesta rebota en l'objecte
il·luminat i torna permetent que els nostres ulls capten la llum.
ELS ESPILLS són làmines de vidre recobertes, per la cara posterior,
d'una capa de metall polit i brillant perquè s'hi reflectisca la
llum.
La nostra imatge en un espill PLA és quasi igual, però està
invertida, diem que és SIMÈTRICA.
En un espill CÒNCAU, la imatge sembla més baixa i ampla; i en un
espill CONVEX, es veu més alta i prima.
La imatge d'un objecte canvia de direcció quan passa de l'aigua a
l'aire. Això és la REFRACCIÓ.
Les LENTS són peces de vidre o plàstic que modifiquen la direcció
de la llum que passa a través seu. (amb una lupa).
CONVERGENTS: Concentren la llum en un punt.
DIVERGENTS: Les lents que separen els raigs de llum.
3. ELS COLORS DE LA LLUM:
La llum del Sol que percebem com a blanca està formada per set
colors: ROIG, ATARONJAT, GROC, VERD, BLAU, ANYIL I VIOLETA.
Quan la llum blanca incideix damunt d'un objecte, aquest absorbeix
alguns dels colors de la llum i en reflecteix els altres.
El nostre sentit de la vista percep com a llum blanca la que s'obté
de la mescla de llums de color ROIG, BLAU I VERD, els COLORS
PRIMARIS.
Mesclant roig amb verd obtenim GROC; amb el roig i el blau, MAGENTA;
I amb el blau i el verd, el color CIAN.
4. EL SO I EL SOROLL:
EL SO és l'efecte produït pels cossos quan vibren. El percebem amb
el sentit de l'oïda. Quan un objecte produeix un so, aquest es
propaga per l'aire i arriba fins al receptor (l'orella).
Si no hi ha un medi material com el aire, el so no es propaga.
Característiques:
- TO: Aguts i greus.
- TIMBRE: Per a distingir la font sonora de la qual procedeix.
- INTENSITAT: Indica cóm és de fort o de feble un so. Es mesura en DECIBELS (db).
L'ECO: Quan el so rebota en un objecte i torna al seu origen.
EL SOROLL: Tot so que resulta desagradable. Quan son molt intensos
s'anomenen Contaminació Acústica.
L'UNIVERS
L'origen de l'univers: Teoria del BIG BANG.
Els científics creuen que l'univers es va originar a partir d'una gran explosió, el Big Bang, que es va produir fa uns 15.000 milions d'anys.
Segons aquesta teoria, abans de l'explosió tota la matèria i l'energia que constitueixen l'univers estava compactada en un punt molt petit.
En produir-se la gran explosió aquesta matèria es va anar expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, i, en refredar-se i compactar-se en alguns llocs de l'espai, es van originals primers estels; les agrupacions d'estels van formar les galàxies.
Actualment, les galàxies continuen movent-se a l'espai i, en general, es van allunyant les unes de les altres.
Els científics creuen que l'univers es va originar a partir d'una gran explosió, el Big Bang, que es va produir fa uns 15.000 milions d'anys.
Segons aquesta teoria, abans de l'explosió tota la matèria i l'energia que constitueixen l'univers estava compactada en un punt molt petit.
En produir-se la gran explosió aquesta matèria es va anar expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, i, en refredar-se i compactar-se en alguns llocs de l'espai, es van originals primers estels; les agrupacions d'estels van formar les galàxies.
Actualment, les galàxies continuen movent-se a l'espai i, en general, es van allunyant les unes de les altres.
Els Planetes:
La temperatura del Sol a la seva superfície és de 5.500 ºC.
Al seu interior, assoleix els 14.000.000 ºC a causa de la gran
quantitat d'energia que emet, que arriba a la Terra en forma de
llum i calor, i hi fa possible l'existència de vida.
UNITAT 1: LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA
La major part de la terra està formada per la geosfera, una gran massa rocosa compacta i arrodonida d'uns 13.000 quilòmetres de diàmetre.
Gran part de la geosfera està coberta per la hidrosfera, una capa d'aigua líquida que forma per els mars i els oceans, els llacs i els rius. Aquesta capa és comparativament molt prima, perquè el seu gruix mitjà és de només 4 quilòmetres.
Sobre la hidrosfera i la part descoberta de la geosfera hi ha una capa de gasos, l'atmosfera. Aquesta capa és també molt prima: només té unes desenes de quilòmetres d'altura.
1. LA GEOSFERA:
La GEOSFERA està formada per ROQUES, material natural, generalment dur i dens, format per diferents substàncies químiques anomenades MINERALS.
Algunes roques estan formades per un sol mineral; és el cas de la CALCÀRIA, formada per calcita.
El GRANIT, està format per tres minerals: mica, feldespat y quars.
Només en una zona pròxima al centre i en unes zones pròximes a la superfície terrestre, les roques es troben en estat líquid. Aquestes roques foses reben el nom de MAGMA.
LES CAPES DE LA GEOSFERA
Segons la composició de les roques i les condicions en què es troben, la geosfera es divideix en tres capes concèntriques:
- L'escorça, que és una capa molt prima: te només de 5 a 70 quilòmetres de gruix. Forma els continents i els fons dels mars.
- El mantell, que té uns 3.000 quilòmetres de gruix. Està formada per roques més denses.
- El nucli, que té uns 3.500 quilòmetres de gruix. Les roques del nucli són encara més denses que les del mantell, i contenen un 90% de ferro. A la part més externa, les roques s'hi troben en estat líquid.
Les plaques litosfèriques
Aquests moviments tenen lloc a la part superior de la geosfera, a les anomenades plaques litosfèriques.
Les plaques litosfèriques tenen un gruix d'uns 100 quilòmetres, i estan formades per l'escorça i la part més externa del mantell.
En moure's, les plaques litosfèriques es poden empènyer entre si, separar-se o fregar unes amb les altres.
Aquests moviments són molts lents: només uns centímetres per any. Però són molt importants perquè són la causa d'uns altres fenòmens: la formació de les grans serralades muntanyoses, dels volcans i dels terratrèmols.
COM CANVIA EL RELLEU TERRESTRE:
Els elements que provoquen canvis són els agents geològics. Poden ser:
- Agents geològics interns, si procedeixen de l'interior de la geosfera.
- Agents geològics externs, si són a l'exterior, com l'aigua i l'aire.
Els agents geològics interns
L'energia que produeix els moviments de les plaques litosfèriques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrèmols.
Les grans serralades
Allà on xoquen les plaques litosfèriques, s'hi solen formar grans serralades, com les de l'Himàlaia, els Andes o els Pirineus.
En canvi, on les plaques se separen, emergeix lava de l'interior de la Terra i s'hi formen serralades submarines molt llargues, anomenades dorsals oceàniques.
Els volcans
Un volcà és una esquerda de l'escorça terrestre per la qual puja roca fosa de l'interior de la Terra fins a la superfície.
Quan la roca fosa es troba a l'interior de la Terra rep el nom de magma, i quan surt a l'exterior en una erupció s'anomena lava.
La lava i els altres minerals expel·lits pel volcà s'acumulen al voltant de l'orifici de sortida, anomenada cràter. Tots ells formen una mena de turó que rep el nom de con volcànic.
Els terratrèmols
Un terratrèmol o sisme és una sacsejada brusca d'una zona de l'escorça terrestre, produïda pel trencament i el desplaçament d'una massa rocosa a certa profunditat.
Només es detecten per mitjà d'aparells especials anomenats sismògrafs.
Sismograma
Els agents geològics externs
Els principals agents geològics externs són l'aigua, l'aire i la temperatura.
La meteorització és el conjunt dels processos produïts per l'aigua i l'aire, que alteren les roques i les descompon en fragments.
Quan les roques han estat meteoritzades, l'aigua i el vent les erosionen, és a dir, en van arrencant fragments a poc a poc.
Els materials erosionats són transportats pels rius, els mars o el vent a uns altres llocs.
Finalment, els materials transportats es sedimenten, és a dir, es dipositen a llocs com les desembocadures dels rius o el mar. El conjunt dels materials que es dipositen rep el nom de sediments.
Les roques i els sòls de l'escorça terrestre
Tipus de roques:Les roques magmàtiques són aquelles que es formen refredar-se un magma (una roca en estat líquid).
Si el magma arriba a la superfície a través dels volcans i es refreda ràpidament, els minerals que es formen són microscòpics. El basalt és un exemple comú d'aquest tipus de roques.
Basalt
Les roques sedimentàries es formen a partir dels minerals acumulats en els sediments. N'hi ha de tres tipus:
- Els sediments poden ser fragments d'altres roques, arrossegats per l'aigua o per l'aire. Per exemple,el gres, i a partir del fang, l'argila.
Argila
-Algunes vegades, els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts d'organismes que queden colgats. Aquest és l'origen del carbó i el petroli.
Carbó
Les roques metamòrfiques es formen quan les roques sedimentàries o magmàtiques són sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seves característiques, però sense arribar a fondre's.Aquest és el cas de la pissarra, que procedeix de l'argila, i el del marbre, que procedeix de la calcària.
Mabre
Els sòls estan formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d'animals descomposts. Aquests restes reben el nom el nom d'humus.
Humus
L'humus del sòl és molt important perquè les plantes hi puguin créixer, ja que ajuden a mantenir-lo humit i a descompondre les substàncies minerals que les plantes necessiten per créixer.
Relleus, rius i clima d'Europa
El relleu i les costes d'Europa
A Europa es poden diferenciar diverses formes de relleu:
- Les planures: la més important és la Gran Planura Europea, que s'estén des de Bèlgica i els Països Baixos fins als Urals.
- Les muntanyes i els massisos vells, de poca altitud i de formes arrdonides, com el Massís Central Francès, el Massís Renà...
- Les muntanyes joves, que són les més altes d'Europa (els Pirineus, els Alps, el Caucas...).
- Les costes del nord d'Europa i d'Islàndia arriben fins a l'Oceà Glacial Àrtic.
- La zona costanera de l'oest del continent està banyada per l'Oceà Atlàntic.
- Les costes del sud d'Europa es corresponen amb el mar Mediterrani, que està dividit en diferents mars (Tirrè, Adriàtics, Egeu...)
Al sud-est hi trobem costes a dos mars interiors: el mar Negre i el mar Caspi.En les costes d'Europa hi destaquen les penínsules Escandinaves i de Jutlàndia, al nord; i la Ibèrica, la Itàlica i la Balcànica, al sud del continent.
Els rius europeus:
Segons el mar o l'oceà on desemboquen, els rius europeus els agrupem en cinc grups fluvials:
- Rius del vessant àrtic: el Petxora, el Dvina Septentrional...
- Rius del vessant atlàntic: l'Elba, el Sena, el Rin, el Tajo, el Loira...
- Rius del vessant mediterrani: l'Ebre, el Roine, el Po...
- Rius que desemboquen al mar Caspi: el riu Volga.
- Rius que desemboquen al mar Negre: el Danubi, el Dnièper, el Don...
El clima d'Europa
- El clima polar, al límit del nord d'Europa, presenta temperatures molt baixes.
- A les zones amb clima d'alta muntanya els hiverns són molt freds.
- A l'interior d'Europa el clima és continental: estius calorosos, hiverns freds, i poques precipitacions.
- A la costa atlàntica el clima és oceànic: temperatures suaus, estius calorosos i pluges escases.
Els Rius:
Europa política i social
Europa és un continent molt poblat: hi viuen més de 730 milions d'habitants i té una densitat mitjana de
72 h./km².
La població es distribueix de manera desigual:
A l'Europa Central la densitat de població arriba als 300 h./km².
Als països nòrdics i a les zones de muntanya la densitat de població és inferior als 20 h./km².
Els estats d'Europa, la Unió Europea
Actualment, Europa està formada per 45 estats diferents.
Una part d'aquests estats va iniciar,en la dècada del 1950, un projecte de cooperació i d'integració que ha donat lloc a la formació de la Unió Europea.
Actualment, 28 països d'Europa formen part de la Unió Europea.
.jpg)
A Europa hi ha una gran diversitat de pobles i cultures. S'hi parlen més de 120 llengües i s'hi professen diverses religions: catòlica, protestant, islàmica...
Costes d'Europa:
Relleu d'Europa:
.
Països d'Europa:
UNITAT 2: RELLEU I RUIS D'ESPANYA
Al sud-oest del continent europeu es troba la Península Ibèrica, que, pel nord, s'uneix a Europa per la serralada dels Pirineus; pel sud, la seva costa és a pocs quilòmetres d'Àfrica, separada per l'estret de Gibraltar.
La Península Ibèrica està banyada pel mar Mediterrani, el mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic.
Espanya, amb una superfície de 505.900 km², ocupa quatre cinquenes parts de la Península Ibèrica. La part restant correspon a Portugal.
També formen part d'Espanya els arxipèlags de les Balears i de les Canàries, i les ciutats de Ceuta i Melilla, situades al nord d'Àfrica.
El territori espanyol
Les grans unitats del relleu espanyol
Unitats interiors del relleu, formades per:
– La Meseta, una gran plana elevada que ocupa el centre de la Península Ibèrica.
Està dividida en dues parts pel Sistema Central,la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.
A la zona sud de la Meseta hi ha les Muntanyes de Toledo.
– Les serralades interiors que envolten la Meseta: les Muntanyes de Lleó, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena.
Unitats exteriors:
– Les serralades i les muntanyes exteriors i independents de la Meseta: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Bètiques.
– Dues grans depressions, la de l'Ebre i la del Guadalquivir.
Unitats del relleu insular, que estan formades per dos arxipèlags:
– Les illes Balears, arxipèlag situat al mar Mediterrani i format per cinc illes.
– Les illes Canàries, que es localitzen a l'oceà Atlàntic i formen un arxipèlag de set illes i alguns illots.
Mapa interactiu del relleu espanyol
Unitats interiors: la Meseta i les serralades
Travessen la Meseta d'est a oest:
El Sistema Central, una serralada força elevada, amb cims com el de Peñalara (2430 m) i d'Almanzor (2592 m).
Aquest sistema muntanyós divideix la Meseta en dues parts:
– La Submeseta Nord, més elevada.
– La Submeseta Sud, amb menys altitud.
Les Muntanyes de Toledo, serralada de menor altitud i situada a la Submeseta Sud.
Serralades que envolten la Meseta
Les Muntanyes de Lleó, que limiten la Meseta pel nord-oest.
Són muntanyes poc elevades, i la màxima altitud és el cim Teleno (2188 m).
La Serralada Cantàbrica, situada al nord de la Meseta i paral·lela al mar Cantàbric.
El cim més elevat és el de Torre Cerredo (2648 m), als Picos de Europa.
El Sistema Ibèric, un conjunt de muntanyes situades a l'est de la Meseta.
El cim més alt és el Moncayo (2315 m).
Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un escaló que separa la Meseta de la vall del Guadalquivir.
Les seves altituds no superen els 1400 m (Bañuela, 1323 m), però, com que entre les muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya, com el de Despeñaperros.
Unitats exteriors: les serralades
Les grans Depressions.
Les constitueixen grans extensions de terres planes de poca altitud.
La Depressió de l’ Ebre, s’estén entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i el Sistema Ibèric.
La Depressió del Guadalquivir, està situat al sud de la Península Ibèrica, entre Sierra Morena i la Serralada Subbètica.
Les costes.
Illes Canaries:
TENERIFE:
LANZAROTE:
LANZAROTE:
