UNITAT 1: EL MEU GERMÀ TÉ LA CULPA
VOCABULARI: TIPUS DE DICCIONARIS
- Bilingüe
- Diccionari de sinònims i antònims
- Ortogràfic
- General
- De la rima
- Se locucions i frases fetes
ORTOGRAFIA: NORMES D'ACCENTUACIÓ
Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.
- La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà.
- La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.
- La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.
Accentuació de les agudes
Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu.
Accentuació de les paraules planes
Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.
Accentuació de les paraules esdrúixoles
Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, península. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència.
GRAMÀTICA: TEXT, PARÀGRAF I ORACIÓ
- El TEXT és un conjunt de paraules que expressen completament una o diverses idees.
- Un PARÀGRAF es cada una de les parts d'un text que tracta un aspecte del tema i se separa del següent amb un punt i a part.
- Una ORACIÓ és un conjunt de paraules ordenades amb sentit. Se separa de les altres oracions mitjançant un punt i seguit.
EXPRESSIÓ ESCRITA: ELS TIPUS DE TEXT
- Text narratiu: La narració és un tipus de text en el qual s'expliquen fets reals o imaginaris. (Què passa?)
- Text descriptiu: la descripció conta les característiques d'un objecte de forma estàtica, sense transcurs de temps. (Com és?)
- Text Conversacional: s'articula al voltant de l'emissor i el receptor. Hi ha textos conversacionals orals (diàleg, entrevista, conversa telefònica, etc) i textos conversacionals escrits (xat, carta,diàleg teatral, etc). (Què diuen?)
- Text instructiu: és un text que té com a objectiu ordenar, recomanar, aconsellar, dirigir, oralment o per escrit. La funció que hi predomina és la d’incitació ja que espera aconseguir un determinat comportament per part del receptor.(Què he de fer?)
- Text Explicatiu: és un text o sentència destinat a aclarir les causes, context i conseqüències d'algun objecte, procés, assumpte, etc., juntament amb les regles o lleis que les causen. (Què és?)
- Text Argumentatiu: és aquell on predomina l'argumentació i que exposa l'opinió de l'autor sobre un assumpte. (Què en pense?)
- Text Poètic: És una composició literària, que expressa idees o sentiments, formada per un nombre variable de versos. (Com ho dic?)
UNITAT 2: ROSA DELS VENTS
VOCABULARI: SINÒNIMS I ANTÒNIMS
Les paraules que tenen el mateix significat són sinònimes. Ej. Temor - Por.
Les paraules que tenen significats contraris són antònimes. Ej. Cobrir - Destapar.
Les paraules que tenen significats contraris són antònimes. Ej. Cobrir - Destapar.
ORTOGRAFIA: L'ACCENTUACIÓ DIACRÍTICA
Algunes paraules, que segons les normes d'accentuació no haurien d'accentuar-se, porten un accent diacrític que les distingix d'altes que són iguals però tenen un significat diferent.
GRAMÀTICA: EL NOM: GÈNERE, NOMBRE I CLASSES
El FEMENÍ d'un nom es forma:
- En general, afegint a al masculí. (forner / fornera)
- Afegint na al masculí acabat en vocal tònica. (cosí / cosina).
- Afegint essa al masculí (comte / comptessa).
- Canviant la e final àtona per a. (alumne / alumna).
- Amb paraules diferents. (gendre / nora).
Atenció:
ànec - ànega
esclau - esclava
gos - gossa
llop - lloba
nebot - neboda
El PLURAL d'un nom es forma:
- Afegint s al singular (pont / ponts)
- Afegint ns al singular acabat en vocal tònica. (patí / patins).
- Canviant la a final àtona per es. (casa / cases)
- Afegint os al singular acabat en s / x / ç. (peix / peixos) (lluç / lluços)
- Canviant només el determinant. (el llapis / els llapis).
UNITAT 3: EL LLOP PINXO I EL VELLET
VOCABULARI: POLISÈMIA I HOMONÍMIA
Les paraules POLISÈMIQUES tenen una entrada en el diccionari amb dos significats o més que es troben numerats.
Les paraules HOMÒNIMES tenen entrades diferents en el diccionari encara que s'escriuen i es pronuncien igual.
ORTOGRAFIA: DIFTONG I HIAT
Dues vocals juntes pronunciades en la mateixa síl·laba formen un DIFTONG.
- Decreixents: Acaben en i o en u (Boina, flautista)
- Creixents: Van sempre darrere de g o q i comencen per u (egües, quatre)
Dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes diferents formen un HIAT (canviar).
GRAMÀTICA: ELS DETERMINANTS
Els ARTICLES indiquen el gènere i el nombre dels noms a què acompanyen. Poden ser DETERMINATS, es referixen a un nom concret, conegut per l'emissor i el receptor; o INDETERMINATS, es referixen a un nom qualsevol o desconegut per l'emissor i el receptor.
Els DEMOSTRATIUS indiquen a quina distància de qui parla es troba el nom a què es referixen.
Els POSSESSIUS indiquen a qui pertany el nom a què acompanyen.
Els INDEFINITS es referixen a un nom de manera imprecisa i vaga (algun, cert, cap, cada, ets.)
Els QUANTITATIUS expressen una quantitat sense precisar-la. Són molts, pocs, prou, més, menys, gens, massa, quant, etc.
Els NUMERALS expressen una quantitat exacta. Poden ser:
- CARDINALS: Un, dos, cent...
- ORDINALS: Primer, sisé...
- PARTITIUS: Mig, terç...
- MULTIPLICATIUS: Doble, triple...
UNITAT 4: POEMES
VOCABULARI: PARAULES PRIMITIVES I DERIVADES
El LEXEMA és la part que es repetix en totes les paraules d'una mateixa FAMÍLIA LÈXICA. En cada família hi ha una paraula PRIMITIVA a partir de la qual, afegint-hi PREFIXOS o SUFIXOS, es formen les paraules DERIVADES.
ORTOGRAFIA: ACCENTUACIÓ I DIÈRESI
Les paraules agudes que acaben en diftong decreixent no s'accentuen; les planes, sí.
cacau - éreu
En un diftong, l'accent es posa sobre la primera vocal: brúixola.
Les paraules amb hiat s'accentuen seguint les normes generals d'accentuació.
Es posa dièresi per a indicar:
- Que sona la u dels gruups güe, güi, qüi, qüe (aigües).
- Que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior (peücs). En aquest cas, si es pot accentuar no s'usa la dièresi. (veí / veïns).
GRAMÀTICA: ELS GRAUS DE L'ADJECTIU
L'adjectiu indica una qualitat del nom a què acompanya. Hi concorda en gènere i nombre.
Positiu
Un adjectiu està en grau positiu quan no indica intensitat. Per exemple:fort.Comparatius
Un adjectiu està en grau comparatiu quan compara la intensitat amb què dos éssers o objectes posseeixen una qualitat. El grau comparatiu pot ser d’inferioritat, d’igualtat, o de superioritat.
Per comparar dos o més elements fem servir els comparatius:
Exemples:
En Joan és alt com en Pere
En Joan és tan alt com en Pere
En Joan és més alt que en Pere
En Joan és menys alt que en Pere
Un adjectiu està en grau superlatiuquan expressa una qualitat en grau màxim. Per exemple: molt fort, fortíssim (Recorda que aquestes terminacions aniran sempre accentuades. ).
tan … com , més … que, menys … que
Exemples:
En Joan és alt com en Pere
En Joan és tan alt com en Pere
En Joan és més alt que en Pere
En Joan és menys alt que en Pere
Superlatiu
Un adjectiu està en grau superlatiuquan expressa una qualitat en grau màxim. Per exemple: molt fort, fortíssim (Recorda que aquestes terminacions aniran sempre accentuades. ).
