UNITAT 5
AUGMENTATIUS I DIMINUTIUS:
APÒSTROF I CONTRACCIÓ:
L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal.
Norma general
|
|
La contracció es desfà si l’article es pot apostrofar a la paraula que ve a continuació. La regla de l’apòstrof pot més que la de la contracció. Ex: Anna és del barri, però viu a l’hort amb els seus iaios.
PRONOMS:
| Primera persona | singular | jo, mi |
| plural | nosaltres | |
| Segona persona | singular | tu |
| plural | vosaltres, vós | |
| Tercera persona | singular | ell, ella, vostè |
| plural | ells, elles, vostès |
Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs:
– qui parla: jo, nosaltres .
– qui escolta: tu, vosaltres .
– ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles .
• A part d'aquestes formes tenim els pronoms vostè -ès i la forma vós :
– La forma vostè -ès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona:
Vostès mengin i callin.
Triï vostè mateix.
– El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però utilitzant el verb en 2a persona del plural:
Senyor Andreu, vós compreu el diari cada dia?
Els pronoms febles
Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb. Cal, a més, tenir en compte el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució sigui adequada.
• Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts són els següents:
davant del verb
|
darrere del verb
| |||||||
Em
| em diu |
m'
| m' afaito |
'm
| canta 'm |
-me
| vau obligar -me | |
Et
| et parla |
t'
| t' aixeques |
't
| banya 't |
-te
| vaig telefonar -te | |
Es
| es vesteix |
s'
| s' enganya |
's
| llevi 's |
-se
| va adormir -se | |
Ens
| ens canta |
ens
| ens dium |
'ns
| rega 'ns |
-nos
| deixeu -nos l'encàrrec | |
Us
| us renya |
us
| us alceu |
-us
| veure -us |
-vos
| preneu -vos vacances | |
Es
| es dutxen |
s'
| s' abracen |
'ls
| escolti 'ls |
-se
| van examinar -se | |
UNITAT 6 i 7
ELS DÍGRAFS
a) S’han de separar els dígrafs o lletres compostes següents:
rr car-rer
ss pas-sar
sc es-ce-na
l·l vil-la
tj jut-jat
tg fet-ge
tx pit-xer
tl vet-la
tll rot-llo
tm rit-me
tn cot-na
tz set-ze
mm im-mers
nn in-no-cent
b) No s’han de separar mai els dígrafs següents:
gu jo-guet
ny pe-nya
qu pa-quet
ig ba-teig
ll pe-lle-ter
Frase mnemotècnica: El guia boig de la colla es queixa de la canya.
rr car-rer
ss pas-sar
sc es-ce-na
l·l vil-la
tj jut-jat
tg fet-ge
tx pit-xer
tl vet-la
tll rot-llo
tm rit-me
tn cot-na
tz set-ze
mm im-mers
nn in-no-cent
b) No s’han de separar mai els dígrafs següents:
gu jo-guet
ny pe-nya
qu pa-quet
ig ba-teig
ll pe-lle-ter
Frase mnemotècnica: El guia boig de la colla es queixa de la canya.
EL VERB
Els verbs són les paraules que expressen accions o estats de les persones, els animals i les coses.
Cada verb té diferents formes verbals. Una forma consta de dues parts:
- L'arrel ens diu quin és el significat del verb. Exemple: menj- és l'arrel del verb menj-ar.
- La terminació ens diu la persona, el nombre, el temps... a què pertany el verb. Exemple: menj-a, menj-aven, menj-areu...
La conjugació és el conjunt de totes les formes verbals d'un verb. Els verbs segueixen tres models de conjugació:
Les formes verbals tenen persona i nombre, és a dir, expressen qui fa l'acció.
- La primera conjugació és la dels verbs acabats en -ar, com menjar.
- La segona conjugació és la dels verbs acabats en -er o -re, comcórrer i viure.
- La tercera conjugació és la dels verbs acabats en -ir, com dormir.
Les formes verbals tenen persona i nombre, és a dir, expressen qui fa l'acció.
- Les formes verbals estan en primera persona quan l'acció la fan la persona o les persones que parlen. Exemples: jo miro, nosaltres mirem.
- Les formes verbals estan en segona persona quan l'acció la fan la persona o les persones que escolten. Exemples: tu mires, vosaltres mireu.
- Les formes verbals estan en tercera persona quan l'acció la fan la persona o les persones de qui es parla. Exemples: ell o ella mira, ells o elles miren.
Hi ha algunes formes verbals que no expressen ni persona ni nombre. Són les formes no personals. Les formes no personals dels verbs són:
- L'infinitiu, que és la forma que fem servir per anomenar el verb. Exemples: cantar, escriure, venir.
- El gerundi. Exemples:ballant, escrivint, corrent.
- El participi. Exemples:construït, estat, conegut.
Els verbs expressen de quina manera sent el parlant les accions.
- El mode indicatiu expressa una acció real. Exemple: He nascut a Reus.
- El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. Exemple: Vull que plogui.
- El mode imperatiu expressa una ordre. Exemple: Vine!
- El mode condicionalexpressa una acció que es produeix si es compleix una condició. Exemple: Si pogués, aniria al cine.
El temps verbal ens indica quan passa l'acció del verb.
- El present expressa accions que passen ara. Exemple: En Pep canta.
- El passat o pretèrit expressa accions que ja han passat. En aquest cas distingim si l'acció ha passat fa poc (pretèrit indefinit) o ja fa temps que va passar (pretèrit perfet perifràstic). Exemples: En Pepha cantat. En Pep va cantar.
- El futur expressa accions que encara han de passar. Exemple:En Pep cantarà.
- Els temps verbals simplesestan formats per un sol verb.
- Els temps verbals compostosestan formats amb el verbhaver i el participi del verb que conjuguem.
- El pretèrit perfet perifràstic es forma amb vaig, vas, va, vam, vau, van i l'infinitiu del verb que conjuguem.
UNITAT 8 i 9
PREPOSICIONS:
Les preposicions
Les preposicions
amb de en per, per a contra entre malgrat segons sense cap a des de fins, fins a sota |
Les conjuncions
ni que o però sinó doncs perquè ja que si com encara que etc. |
B / V
Clica sobre la imatge i podràs triar un ventall ampli d'activitats.
Tria la primera opció dels tres nivells de dificultat sobre l'ús de la B i la V:
Tria la primera opció dels tres nivells de dificultat sobre l'ús de la B i la V:
 |
