UNITAT
9: EL SEGLE XX I EL MÓN ACTUAL
ELS
CONFLICTES DEL SEGLE XX I DEL SEGLE XXI:
El
segle XX va patir dues grans guerres que impactaren el món amb unes
característiques noves fins ara:
1-Van
implicar continents: Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.
2-S'hi
van utilitzar noves armes destructives més grans que les anteriors.
En
la Primera
Guerra Mundial
(1914-1918)
van utilitzar noves armes “tancs, avions i gasos” i
van morir deu milions de persones. En la Segona
(1939-1945) van bombardejar les ciutats i van llançar dues bombes
atòmiques al Japó (Hirosima-Nagasaki) van morir 50 milions de
persones. Els nazis van matar milions de jueus.
L’impacte
de la segona guerra mundial va impulsar la fundació de la ONU
(Organització
de Nacions Unides) en 1945. Els propòsits eren el manteniment de la
pau i la cooperació entre
països
i
va
elaborar la declaració de drets humans.
Actualment
hi ha un gran nombre
de
guerres, que afecten zones més pobres de la Terra. Moltes persones
pateixen les conseqüències dels conflictes bèl·lics: destrucció,
fam, mort, etc.
ESPANYA
DURANT EL SEGLE XX:
LA
SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA:
Després
del regnat d'Alfons
XIII i
degut als conflictes que Espanya estava passant, es van convocar
eleccions i es va proclamar la Segona
República.
Es va abolir la institució de la monarquia i el rei va abandonar el
país.
Es
va produir un alçament militar contra la República que va conduir a
la Guerra
Civil,
en la que el país es va quedar dividit en dues zones: -Zona
republicana i
Zona
bando nacional.
La
Guerra va durar 3 anys i urant la Guerra, la població va patir molta
fam i van morir milers de persones a conseqüència dels combats.
LA
DICTADURA FRANQUISTA:
Els
vencedors de la Guerra Civil van imposar una dictadura. El
general Francisco
Franco
va
quedar-se amb tot el poder i es va donar ell mateix el títol de
Caudillo. Així, Espanya deixà de ser un país democràtic.
Van
llevar les Corts i van prohibir els partits polítics i sindicats.
Només va permetre el seu partit “La
Falange Espanyola”
i el sindicat del govern.
Els
espanyols van perdre els seus drets i ja no se celebraven eleccions.
Les
persones que es van oposar al franquisme van ser perseguides i
empresonades, i moltes van tindre que eixir d'Espanya.
LA
TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA:
Després
de la mort de Franco, en 1975, Joan
Carles I va ser nomenat rei d’Espanya.
Els
partits polítics i els sindicats van ser legalitzats. Es
van celebrar les primeres eleccions
democràtiques
després dels anys de dictadura.
El
procés de transició va acabar amb l'aprovació, l'any 1978,
d'una Constitució democràtica, que estableix que Espanya és
una monarquia parlamentària i declara que la sobirania
resideix en el poble.
ESPANYA,
UN PAÍS DEMOCRÀTIC
LA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA:
La
Constitució
espanyola
va ser aprovada el 6
de desembre de 1978.
La Constitució és la llei més important de tots els espanyols.
S'hi reconeix que tots els ciutadans i ciutadanes més grans de 18
anys tenen dret de votar i elegir els seus representants. La
Constitució garanteix els drets i les llibertats fonamentals i la
igualtat davant de la llei de tots els espanyols.
La
Constitució reconeix a les regions i a les nacionalitats que
integren Espanya el dret
a l'autonomia,
és a dir, tindre un govern, unes institucions i un estatut
d'autonomia que és la llei bàsica que regula les competències de
la Comunitat.
Espanya
consta de dèsset
comunitats autònomes i de les ciutats autònomes de
Ceuta i Melilla.
LES
INSTITUCIONS DE L'ESTAT:
El
rei
és
el cap de l'Estat. Les seues funcions són: representar Espanya i
ajudar al funcionament dels altres òrgans.
Corts
Generals és el nom que rep el Parlament estanyol. Està format
per deus cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.
Exerceixen
el poder
legislatiu.
Les seues funcions són elaborar i aprovar les lleis, controlar
l'activitat del Govern i aprovar els presupostos.
El
Govern: És l'encarregat de fer complir les lleis i de governar.
Exerceix el poder executiu.
Els
jutges i els tribunals de justícia: Tenen la funció d'assegurar
que les persones i institucions obeixen i compleixen les lleis.
Exerceixen el poder judicial.
LA
UNIÓ EUROPEA:
El
1957 es va crear la Comunitat Econòmica Europea.
Ha
incrementat el
nombre
dels
estats que són membres fins arribar als vint-i-huit
actuals. En
1992 va anomenar-se Unió
Europea.
Pretén
crear un espai europeu que fomente el desenvolupament econòmic i
social dels estats i protegisca els drets dels seus ciutadans.
Compta
amb quatre institucions:
-Parlament
Europeu: està format pels representants dels països membres.
S'encarrega de les lleis Europees.
-Comissió
Europea: està composta pel president i els comissaris.
S'encarrega de temes com el medi ambient, educació,...
-Consell
Europeu: reuneix els presidents i ministres dels països membres.
S'encarrega de la política Europea.
-Tribunal
de Justícia: té la funció de garantir el compliment de les
lleis.
Espanya
va formar part de la Comunitat Econòmica Europea. Espanya
és
un dels països més poblats del sud d'Europa i col.labora en tots
els projectes de la Unió. Ser ciutadà europeu forma
part
d'un projecte basat en la dignitat humana, llibertat, igualtat i
solidaritat.
PROGRÉS
I DESIGUALDAT DES DEL SEGLE XX:
Al
llarg del segle XX, l'economia mundial va experimentar un
desenvolupament gràcies als avanços incessants de la ciència i la
tecnologia. Els avanços en la higiene i la medicina van permetre la
disminució de la mortalitat, sobretot, infantil i la població
mundial va augmentar enormement. El gran augment econòmic es va
centrar en unes zones molt determinades del planeta: L'Europa,
L'Amèrica del nord i el Japó.
En
els països rics, la població pot gaudir de tot tipus d'aliments,
d'una bona asistència médica i d'un nivell de vida elevat. És el
que s'anomena societat de consum, en la qual s'estimula els
consumidors a comprar tot tipus de productes.
El
creixement econòmic no ha arribat a tots per igual. Àfrica, Àsia i
Amèrica del Sud, viuen amb molta pobresa.
La
desigualtat
social és
un dels grans problemes del món. Mentres uns tenen de tot, molts
altres no tenen els aliments bàsics, ni medicines.
El
creixement industrial ens ha portat problemes
ecològics greus.
Tenim
que frenar la contaminació i protegir els recursos naturals per a
assegurar l'equilibri ecològic del planeta.
UNITAT 12: L'ESQUELET I ELS MÚSCULS
L'aparell
locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies
a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està
format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els
músculs.
·
Els ossos
Els
ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres
funcions:
-
Donar
forma al cos
-
Protegir
òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
-
Fer
possible el moviment
Molts
ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre
que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns
ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags,
una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma
l'esquelet.
·
Els músculs
Els
músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i
acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen
als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del
cos. N'és un exemple el cor.
Els
ossos i les articulacions
El
nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les
extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.
Els
ossos del cap
El cap
es divideix en cara i crani. Els ossos del crani
protegeixen l'encèfal.
-
Frontal:
situat davant, que forma el front.
-
Parietal:
A la part superior del crani.
-
Temporal:
A la part lateral.
-
Occipital:
que es troba situat darrere del crani.
A la
cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars,
on hi ha les dents.
Tos els ossos del cap estan units entre si,
sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior.
Els
ossos del tronc
En el
tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica
-
La
columna vertebral, formada per 33 vèrtebres, allotja al seu
interior la medul·la espinal. És l'eix central de l'esquelet:
subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats.
Té forma sinuosa i està dotada d'una mica de mobilitat.
-
La
caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles,
que s'uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un
os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor i els pulmons.
Els
ossos de les extremitats:
Les
extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors
s'uneixen al tronc mitjançant l'omòplat i la clavícula, i les
inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos
soldats.
Les
articulacions
Les
articulacions són els punts on s'uneixen els ossos.Poden ser de tres
tipus:
Mòbils:
Els
ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són
exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll.
Semimòbils:
Els
ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les
vèrtebres de la columna vertebral.
Fixes:
Els
ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos
del cap i de la pelvis.
UNITAT 12: L'ESQUELET I ELS MÚSCULS
L'aparell
locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies
a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està
format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els
músculs.
·
Els ossos
Els
ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres
funcions:
- Donar forma al cos
- Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
- Fer possible el moviment
Molts
ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre
que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns
ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags,
una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma
l'esquelet.
·
Els músculs
Els
músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i
acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen
als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.
Els
ossos i les articulacions
El nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.
El nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.
Els
ossos del cap
El cap
es divideix en cara i crani. Els ossos del crani
protegeixen l'encèfal.
- Frontal: situat davant, que forma el front.
- Parietal: A la part superior del crani.
- Temporal: A la part lateral.
- Occipital: que es troba situat darrere del crani.
A la
cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars,
on hi ha les dents.
Tos els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior.
Tos els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior.
Els
ossos del tronc
En el
tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica
- La columna vertebral, formada per 33 vèrtebres, allotja al seu interior la medul·la espinal. És l'eix central de l'esquelet: subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats. Té forma sinuosa i està dotada d'una mica de mobilitat.
- La caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles, que s'uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor i els pulmons.
Els
ossos de les extremitats:
Les
extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors
s'uneixen al tronc mitjançant l'omòplat i la clavícula, i les
inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos
soldats.
Les
articulacions
Les
articulacions són els punts on s'uneixen els ossos.Poden ser de tres
tipus:
Mòbils:
Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll.
Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll.
Semimòbils:
Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral.
Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral.
Fixes:
Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.
Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.